Joves i la nova República catalana [DEBAT OBERT]

S’ha iniciat un procés de ruptura amb l’estat espanyol i entenem que les seves institucions ja no ens representen i per conseqüència, les eleccions del proper 20 de desembre ja no són ni vàlides ni justificables.
És per això que volem contrastar aquesta jornada electoral amb un debat obert entre joves per parlar de la nostra situació en la nova república catalana.

El debat servirà per exposar i compartir la nostra quotidianitat com a joves al voltant de temes tant diversos com treball, habitatge, oci i sexualitat, participació política, violència de gènere, estudis, etc… i per, entre tots i totes, trobar possibles solucions aplicables a la nova república catalana.

A més, hi haurà berenar gratuït per a tots els participants!

Així doncs, t’animem a participar en aquest debat, portant la teva opinió sobre un dels temes exposats o sobre qualsevol altre que tinguis al cap i vulguis compartir.

El jovent som present i som futur!

debat joves 20D baixa

Full de ruta cap a la independència

Dissabte 6 de juny, 18 h.
Sala Aplegador de la Troca, a la Roca Umbert Fàbrica de les Arts (av/ Prat de la Riba, 77)
GRANOLLERS

Xerrada – debat sobre el full de ruta cap a la independència amb:

Dolors Taulats,
 de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Granollers.

Arnau Comas,
de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).

Anna Gabriel,
d’Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional).

Maria Corrales,
de Poble Lliure.

Serà un plaer comptar amb la participació dels i les ponents per analitzar el moment actual i saber quines són les línies estratègiques que cada organització proposa seguir per arribar a la independència del poble català.

Us hi esperem a tots i a totes!

full de ruta baixa

Comencem a capgirar Granollers!

moltes gràcies

Abril Roig

El passat dimecres 1 d’abril ARRAN vam convocar una roda de premsa a Manresa per presentar la campanya Abril Roig.

En aquesta presentació comptàrem amb la diputada Isabel Vallet com a portaveu de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i Oriol Pintós com a portaveu de la Coordinadora Obrera Sindical (COS); que van oferir una anàlisi sobre el context actual, les causes i els interessos institucionals, per una banda, i per l’altra una reflexió sobre la importància de l’organització sindical contra la precarietat laboral.

D’aquesta manera les organitzacions de l’Esquerra Independentista, CUP i COS, expressen el seu suport actiu en la campanya Abril Roig que iniciem i animen a tot el jovent dels Països Catalans a organitzar-se i plantar cara als atacs que rebem com a joves de classe treballadora i com a dones.

Premsa:
http://apunt.info/index.php/seccions/secciolluitesidrets/179-de-la-indefensio-a-l-atac-comenca-la-campanya-nacional-d-arran-abril-roig

[MANIFEST]

Des de l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista, Arran, volem donar eixida amb aquesta roda de premsa a la campanya per l’abril roig, una dinàmica que pretén des de hui, i fins al pròxim 1r de maig, posar damunt la taula la capacitat del jovent dels Països Catalans per fer valdre la unitat d’acció en l’àmbit sociolaboral arreu del país.

Amb més d’un 50% d’atur juvenil al nostre país, les joves de classe treballadora i especialment les dones, estem patint les conseqüències més directes de la completa re-estructuració del mercat laboral que s’està duent a terme amb el pretext de l’actual crisi capitalista. Som conscients però, de que aquesta dinàmica no respon a un fet casual, i que els efectes que en termes de precarietat laboral caracteritzen hui els nostres llocs de feina són el començament d’una nova etapa del capitalisme a escala global, on a les joves dels Països Catalans se’ns ha reservat el paper d’omplir amb feines precàries i temporals el nou mercat laboral.

Com també ho som del fet que l’actual taxa d’atur mai tornarà a nivells previs als de la crisi, i que l’objectiu de les grans multinacionals, el sector de l’hostaleria, les ETTs i totes les responsables de l’explotació que patim, és generar un exèrcit de reserva constant en forma d’aturades que pressione a la baixa les nostres condicions de treball i potencie la individualitat i la competitivitat entre treballadores com a única eixida possible.

Diàriament ens trobem amb salaris mísers i diferències de sous entre homes i dones, amb treballs sense contracte i per tant sense accés a baixes mèdiques ni cotització a la seguretat social i amb feines temporals o estacionals que ens generen inestabilitat personal i ens impossibiliten planificar les nostres vides o emancipar-nos. També la pluriocupació, les ETTs o els contractes de pràctiques no remunerades de Formació Professional i Universitats aguditzen aquesta explotació, que es converteix en doble en el cas de les dones joves de classe treballadora.

Com a dones llavors, enfrontem en primera persona els efectes de la doble jornada laboral a la llar i fora, així com de la divisió sexual del treball, la discriminació masclista, la pressió estètica i l’assetjament sexual, especialment als sectors de la restauració, l’hosteleria i l’oci nocturn. Davant els centres educatius i universitaris, que a través de convenis de pràctiques legalitzen el treball gratis al servei d’empreses que es lucren de la feina de les estudiants; davant les multinacionals, els grans magatzems i les tendes de roba que se’ns presenten com a espais idíl·lics per prosperar i fer nostre el “somni americà”, només la unitat, la solidaritat, l’acció i la lluita ens permetran revertir la situació i avançar cap a la recuperació i la conquesta de drets.

Amb l’horitzó present en fer front a totes les agressions esmentades, cal però tornar a posar damunt la taula les aspiracions emancipadores de les joves de classe treballadora, que només podran ser plenament realitzades amb l’organització de totes i l’articulació de lluites que ens facen avançar cap a la construcció del socialisme. Reivindiquem la necessitat d’aprendre de les vagues històriques de les milers d’obreres i camperoles anònimes que van donar la seua vida per construir un nou món al nostre país, així com la urgència d’una praxi internacionalista que vaja més enllà dels gestos de solidaritat, i que es plantege com una necessitat sense la qual no podrem enderrocar el nou cicle del capitalisme que s’inicia amb acords com el TTIP.

Passem doncs, de la indefensió a l’atac, per plantejar noves formes d’acció sindical que tinguen en compte les característiques del treball juvenil, per crear de xarxes de suport mutu i punts d’informació laboral. Per la unitat d’acció sindical, i per enfortir les assemblees de treballadores que desborden la dinàmica pactista dels grans sindicats que desmobilitzen les treballadores i impossibiliten la materialització de lluites emancipadores. Per elles, per nosaltres, per totes, les joves plantem cara a l’atur i la precarietat.

Les joves, apostem per la construcció d’uns Països Catalans socialistes i feministes!

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

Als Països Catalans, 31 de març de 2015

Destapem el TTIP!

A continuació us presentem la campanya contra el TTIP que està duent a terme la Xarxa pels Drets Socials del Vallès Oriental, on hi participem activament.

Podreu trobar el manifest, on s’explica què és el TTIP i quins podrien ser els seus efectes i un enllaç que us permetrà adherir-vos-hi, de forma individual o col·lectiva.

ttip1El passat 6 de maig al parlament espanyol, el PP juntament amb el PSOE, UPyD, CIU i el PNV varen votar en contra de fer un referèndum sobre l’anomenada Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió (en anglès, TTIP). Aquest acord, cuinat en secret, pretén liberalitzar completament l’espai econòmic comú i amenaça la poca sobirania que com a poble ens queda davant el poder de les corporacions multinacionals. Les reunions entre les elits econòmiques europees i nord-americanes són secretes i els documents de treball no seran públics fins d’aquí 30 anys. Hi participen activament diferents ‘lobbys’ i es manté al marge a la societat civil i fins i tot als diputats i diputades del Parlament Europeu.

El principal element d’homogeneïtzació entre els EUA i la UE es concreta en l’eliminació dels Obstacles Tècnics al Comerç. Això inclou la legislació relacionada amb:

– Estàndards i requisits de testatge, certificació i etiquetatge de productes.

– Mesures sanitàries i fito-sanitàries i salut animal i vegetal.

– Regulacions en relació a béns i serveis.

La regulació d’aquests tres àmbits inclou, entre d’altres, les regulacions sobre canvi climàtic com ara els límits a les emissions de carboni; sobre transgènics i de productes càrnics amb hormones; en matèria laboral com per exemple el màxim d’hores treballades setmanalment.

Així doncs, si algun país volgués legislar de manera més estricta alguna d’aquestes qüestions, no ho podria fer, ja que una iniciativa d’aquest tipus seria entesa com a Obstacle Tècnic al Comerç.

El tractat del TTIP també inclou l’Arbitratge de Diferències Estat-Inversor (ISDS en anglès), instrument que permet que les multinacionals posin demandes contra les decisions dels estats.

En la mateixa direcció es planteja eliminar les possibles barreres no aranzelàries, com ara l’eliminació de normes i regulacions estatals que limiten els beneficis potencials de les empreses multinacionals. I per últim, permetria obrir el sector dels serveis públics i la contractació pública a les empreses multinacionals.

Tot plegat, conegut gràcies a filtracions casuals, és una acceleració radical del neoliberalisme imperant, precisament enmig d’un cruenta crisi econòmica, política, ecològica i social que reforça el patriarcat i les relacions d’explotació; i que ens agafa en moments de desorientació i sensació parcial de derrota. El TTIP promet més cadenes per a tothom, per a uns pobles que haurem de reaccionar si no volem ser marionetes de multinacionals. Per això, és important mostrar-hi el nostre rebuig i lluitar als carrers, als llocs de treball i a les institucions per impedir la seva aprovació i aplicació. Cal reaccionar! Destapem el TTIP, aturem-lo!

Xarxa pels Drets Socials del Vallès Oriental

https://marxadretssocialsvo.wordpress.com

marxadretssocialsvo@gmail.com

Per signar el manifest: https://docs.google.com/forms/d/19Eu6VaGV95d8vvnYzIFnFdHdgoR08CkeHPZTIKG25k4/viewform

8 de març al Vallès Oriental

Aquest 8 de març, totes les entitats i organitzacions feministes unim esforços! Aquí teniu el cartell amb totes les activitats programades arreu de la comarca per aquests dies.

bo

A continuació, podeu llegir el manifest d’Arran en motiu de la diada:

El 8 de març, diada internacional de la dona treballadora, les joves dels Països Catalans reivindiquem el nostre dret a la construcció d’un espai públic lliure de qualsevol forma d’opressió per raó de gènere. Les dones joves de classe treballadora ens enfrontem diàriament a la violència sistèmica d’un capitalisme patriarcal que ens vol aïllades a casa nostra o, en el millor dels casos, ens infantilitza i ens mostra com a reclam sexual als carrers. Les pors constants a tornar soles a casa, l’assetjament al carrer i els mal anomenats “piropos”, el “bavosisme” a les festes o els preus diferenciats als espais d’oci nocturn que pretenen presentar-nos com a mercaderies en mans dels homes, són algunes de les mostres de violència masclista que patim pel fet de ser dones joves.

https://i2.wp.com/arran.cat/wp-content/uploads/2015/03/8M-baixa.jpgA més, ens trobem amb el fet que qualsevol forma d’explotació capitalista s’aguditza per aquesta mateixa raó. Si com a joves ja patim els efectes d’un atur de més del 50% als Països Catalans, com a dones a més ens hem d’enfrontar amb la cosificació i la sexualització dels nostres cossos com a criteri d’accés als llocs de treball. Si com a joves tenim uns treballs cada vegada més precaris, com a dones patim una constant  invisibilització de les nostres capacitats i necessitem fer el doble d’esforços per ser valorades de la mateixa forma, a més de cobrar menys per realitzar la mateixa feina. Tot això afegit a una divisió sexual del treball que des de les primeres etapes de la nostra joventut ens dirigeix a desenvolupar aquelles tasques de l’esfera productiva relacionades amb els treballs de cures. Som les infermeres, les educadores, les administratives, les cambreres hipersexualitzades i les caixeres dels supermercats. Som joves treballadores fora de casa, i també dins, malgrat s’invisibilitzen les nostres tasques. Unes tasques sense les quals el capitalisme seria incapaç de sobreviure, doncs cada retallada en educació i sanitat suposa a la pràctica un augment de la doble explotació de les dones, que serem les que acaben assumint aquestes tasques de reproducció de la mà d’obra necessària per perpetuar el sistema.

Des d’Arran fem una crida a les dones joves d’arreu dels Països Catalans a l’autoorganització, l’autodefensa, la rebel·lia i la desobediència davant d’una societat que ens imposa que per realitzar-nos com a persones hem de ser dones simpàtiques, amables, atentes, carinyoses, heteronormatives i monògames. Estem fartes dels estereotips de dona perfecta, de la sobreexplotació que suposa atendre constantment les problemàtiques dels nostres companys, fartes d’assumir tot el pes del treball emocional a les nostres relacions sexo-afectives, i fartes d’estar silenciades a casa, al carrer i als moviments socials. Però més fartes estem encara del fet que tot aquest treball tan necessari per a mantenir la vida no siga reconegut, ni valorat.

No només volem revaloritzar aquestes tasques, sinó que som conscients de la capacitat que tenen per paralitzar qualsevol estructura i per això encoratgem a totes les joves a l’autoorganització feminista com a resposta a l’opressió patriarcal. Per tots aquests motius des d’Arran donem suport i ens sumem a la convocatòria de Vaga de Totes organitzada per al pròxim 19 de maig. Una vaga que vol demostrar l’enorme fortalesa i capacitat que tenen les dones de classe treballadora per paralitzar les estructures del capitalisme patriarcal. Una vaga de les assalariades però també de les aturades, de les dones que assumeixen el treball reproductiu i de cures de casa seua i del seu entorn que no està remunerat, de les migrades o de les treballadores sexuals. Fem una crida doncs a l’organització i la participació en la jornada de lluita convocada pels pròxims 6 i 7 de març arreu del país, així com a secundar les diferents mobilitzacions del pròxim 8 de març amb un inequívoc compromís de gènere, classe i nacional. Per la construcció d’uns Països Catalans feministes i socialistes!

Perquè Som joves treballadores dins i fora de casa!

Perquè som joves feministes dins i fora de casa!

Arran amb la Vaga de totes!

ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 1 de març de 2015.

26F Vaga estudiantil: No al 3+2. No a l’EU2015!

(Extret de www.sepc.cat)

Són innumerables les vegades que el Moviment Estudiantil i la Comunitat Educativa hem sortit al carrer per denunciar els infinits atacs que les autoritats europees, espanyoles i franceses i autonòmiques han perpetrat contra l’educació dels nostres centres. Són també molts els cops que hem posat sobre la taula que la motivació d’aquests atacs no és conjuntural ni conseqüència de la crisi com fan entendre, sinó que cal encabir-les en un procés de reforma estructural del sistema educatiu que fa anys que es va iniciar.

La lluita contra el Pla Bolonya ja ho va posar sobre la taula: les estudiants passem a ser usuàries d’un servei, l’educació passa a estar regida per la lògica del model productiu i el mercal laboral i s’allunya de servir les necessitats reals del nostre país per subordinar-se als beneficis d’uns pocs. Amb l’aplicació de Bolonya ja finalitzada a nivell europeu, han estat molts els Governs estatals (els mateixos que el van promocionar) que han reconegut que ha sigut nefasta i ha dut unes conseqüències que ja es van preveure: l’elitització, la manca de finançament, l’expulsió de les aules de l’alumnat de classes populars, la incompatibilitat estudis-feina i el model del “full-time student”… A l’etapa final de la implementació de l’EEES a l’Estat espanyol, el Govern de llavors va dissenyar el què es va anomenar Estratègia Universitat 2015 (EU2015): la culminació a nivell estatal d’aquest procés de reestructuració i reforVaga26Fmes.

Ahir dia 30 de febrer el Consell de Ministres va obrir la porta a la primera reforma que inclou l’EU2015: la reestructuració dels graus en un format 3+2: tres anys de grau i dos de màster per afavorir, teòricament, l’especialització i la competitivitat internacional. El 3+2 ens afecta tant a nosaltres, estudiants, com al personal de les universitats. D’una banda, s’accentua la percepció dels graus com a estudis generals, insistint en la necessitat de cursar màsters com a fase posterior i necessària d’especialització. Tres anys d’estudi “bàsic” i dos d’especialització i preparació obligades per optar al pas al mercat laboral. La duplicació de la durada dels màsters ve acompanyada d’un conseqüent encariment dels estudis, que es sostenen en tan sols un 35% d’oferta pública, actualment. D’altra banda, la fusió de graus i facultats derivarà en una retallada a les plantilles laborals, precaritzant de forma encara més aguda l’accés i les condicions laborals del personal a les universitats.

Si el Pla Bolonya es centrava en l’homogeneïtzació i reforma de l’estructura de titulacions amb l’establiment dels graus, l’EU2015 ens imposarà la reforma de la governança, la potenciació del finançament mixt primant cada cop més el d’origen privat, la ja mencionada reforma del 3+2… Aquest canvi és el més visible de tots els que volen aplicar, el primer d’un conjunt de mesures que s’hauran d’anar aprovant de manera descentralitzada i que acabaran transformant de manera definitiva el sistema universitari tal i com el coneixem avui en dia. No cal dir que aquesta directiva no ha estat redactada amb la participació (ni decisòria ni consultiva) d’estudiants, professorat o treballadores del món educatiu.

Les lluites contra el Pla Bolonya van posar un conjunt de qüestions i reivindicacions sobre la taula que Rectorats, Conselleries i Governs autonòmics i estatals van ignorar; decidint obviar el què era un clam social (no iniciar la destrucció del sistema d’educació superior) prioritzant els interessos de les úniques persones que es veien beneficiades de la reforma: empresaris, fundacions, etc. Un cop l’EEES ja va ser aprovada, aquestes mateixes persones que havien criminalitzat la lluita de la comunitat educativa van acabar donant-li la raó assumint que aquest Pla havia sigut un fracàs absolut i que en cap cas ens permetia avançar cap un sistema d’educació superior de qualitat.

Els aprenentatges de la lluita contra el Pla Bolonya ens fan veure la necessitat de recollir els fruits de la feina de base, diària i constant que el Moviment Estudiantil duu als seus centres i d’avançar un pas més i aturar, aquest cop sí definitivament, l’aplicació de l’Estratègia Universitat 2015 als Països Catalans. S’ha demostrat que els nostres avisos no eren en va, sinó que totes les previsions fetes s’han acabant complint. Així doncs, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) prenem la decisió de convocar VAGA ESTUDIANTIL el dia 26 de febrer arreu dels territoris que conformen el nostre país i ens posarem al costat de totes aquelles plataformes, assemblees d’estudiants i col·lectius que posin sobre la taula la perversió d’aquesta reforma per tal de començar un camí de lluita en comú.

La necessitat de convocar un dia de vaga és la lògica subjacent a aquest conjunt de reformes: en si mateixa, la desregularització del funcionament de l’educació superior, arribant a una situació de competitivitat entre Universitats -ja sigui pel finançament, les titulacions… Aquest fet duu a una situació de desconcert en tant que l’aplicació d’aquest conjunt de reformes es farà de manera descentralitzada i diferent a cada Universitat mitjançant packs de reformes estructurals. Ho veiem així, per exemple, en la imminent reforma dels Estatuts de la UB o en l’aprovació del Pla Estratègic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Així doncs, ens trobem que tot i que la lògica de fons és la mateixa, les conseqüències de l’EU2015 poden ser diferents arreu. El nombre de lluites i experiències passades que duem a l’esquena ens fan arribar a la conclusió que cal que el Moviment Estudiantil s’empoderi a nivell local per fer front a aquelles reformes locals però que cal que es coordini amb la resta perquè l’enemic a combatre és el mateix. Totes les problemàtiques locals tenen causes globals i es fa necessari, doncs, emmarcar en un discurs global totes aquelles reivindicacions locals; connectar i visualitzar de forma conjunta les diferents lluites per denunciar els verdaders causants d’aquesta situació –que són comuns.

El dia 26 de febrer es planteja com a dia de lluita descentralitzada per una educació digna en una terra lliure: per aconseguir una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat. Una lluita que s’ha de dur a terme entre tota la comunitat educativa, amb l’organització de tots els agents que hi participen: professorat, estudiantat, pares i mares, serveis administratius, etc. I també amb tota la societat en general. L’única manera de poder prosseguir amb la nostra lluita és començar a replantejar-nos els privilegis de la classe governant que es contradiuen de manera flagrant amb els nostres drets com a estudiants. Per això lluitarem perquè els equips de govern de les universitats es posicionin totalment en contra de les reformes impulsades i imposades des de la classe governant i es comprometin a congelar els plans de reforma ja iniciats.

Com a estudiants, com a membres de la comunitat Universitària i principals actors que patiran les conseqüències d’aquesta imposició; ens mostrem frontalment en contra del 3+2 i l’Estratègia Universitat 2015 i farem tot el què estigui a les nostres mans per tal d’aturar el setge que viu l’educació pública al nostre país.

EL 26F, VAGA d’ESTUDIANTS als PAÏSOS CATALANS

PERQUÈ DEFENSAR LA PÚBLICA ÉS DEFENSAR EL FUTUR

Crònica de la recollida de signatures per la ILP

El pa_DSC0012assat dimecres i dijous vàrem estar recollint signatures per ajudar a que la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) per una educació pública, impulsada per diverses associacions, sindicats i col•lectius del món de l’ensenyament, pugui ser portada al Parlament.

La recollida va ser un èxit amb una gran participació de les alumnes dels diferents instituts i la facilitació d’espai i suport per part dels propis centres, que va ajudar a l’èxit de la recollida. Volem donar les gràcies als centres IES Celestí Bellera i IES Antoni Cumella per haver-nos cedit un espai i a les alumnes i professors/es de tots els instituts que van donar suport a aquesta iniciativa per garantir una educació pública, lliure, democràtica, inclusiva, gratuïta, de qualitat i en català.

Tot i les bones experiències en aquests centres esmentats, hem de lamentar els fets ocorreguts a l’Escola Municipal del Treball.
Després d’intentar contactar amb l’equip directiu diverses vegades per sol·licitar la instal·lació de la paradeta i no poder parlar amb ells per problemes de disponibilitat, vam decidir tirar pel dret i muntar nosaltres mateixes el punt de recollida al carrer, just davant de l’institut, en un suposat espai públic. Però minuts després d’haver-nos instal•lat allà, representants del personal administratiu del centre se’ns va adreçar exigint que ens col·loquéssim en una distància més gran respecte l’edifici de l’EMT, és a dir a la vorera, molt apartats de l’entrada de l’institut, ja que estàvem situats dins el perímetre de l’edifici i sense permís previ, no podíem fer ús d’aquell espai que abans hem anomenat “públic”.
Ens dol i ens sorprèn negativament que el personal d’un centre educatiu públic s’aferri a unes normatives sobre l’ús de l’espai públic que des del nostre punt de vista considerem absurdes, i oblidi que aquella era una recollida de signatures per garantir el seu lloc de treball dins aquell centre i la seva capacitat de decisió i participació en la presa de decisions del propi institut.

_DSC0018a_DSC0014a

Signa per la ILP d’Educació!

Des d’Arran Granollers hem volgut sumar-nos i participar a la recollida de signatures de la ILP per una educació pública, popular, laica, democràtica i en català.

És per això que quest dimecres i dijous estarem als instituts de Granollers recollint signatures tot dirigint-nos especialment a l’alumnat dels centres educatius.
Al cartell podeu veure durant quina estona estarem als diferents llocs, per tal que, sigueu o no alumnes/professors del centre, pogueu acostar-vos a firmar.

Per més informació de la ILP, consulteu a www.ilpeducacio.cat

ilp educació granollers-baixa

Trobada per la Unitat Popular de Granollers

El proper dissabte 24 de gener tindrà lloc a Granollers la Trobada per la Unitat Popular, impulsada per l’Assemblea Oberta Municipalista de Granollers- Crida per Granollers.

Com a joves, ens sentim plenament convocats a aquesta jornada i animem a la resta de joves granollerins/es a assistir-hi per aportar el seu petit (però imprescindible) gra de sorra per transformar la nostra ciutat i per parlar de les coses que les actuals institucions no volen que parlem, qüestionem o canviem, ja que suposaria la fi del seus poders i privilegis.

Demostrem que a Granollers també hi ha vida i ganes d’actuar, pensar i construir més enllà dels 9 dies de la Festa Major!

Enllaç amb més informació: https://cridagranollers.wordpress.com/

Cartell de la jornada:

TUP AOM_baixa